En aquesta sortida al Pirineu durant l’estiu del 2009 farem un sol tram de cresta: Aiguallut – Port de Benasc.

Pugem divendres i agafem l’últim autobús que surt a les 8:30h del Pla de l’Hospital per dur-nos fins a La Besurta. Dormim fent un bivac a sobre mateix de la cabana-bar (foto 1). Guardem tot el què no necessitem dins de la doble motxilla que hem pujat -les coses del bivac, del sopar,...- i les pengem dalt d’un arbre perquè les vaques o els gossos no ens ho remenin. Ens dirigim (foto 2) cap al Forau d’Aiguallut amb un dia fantàstic de sol i visibilitat. Amb 35 minuts som al Forau d'Aigualluts.

    

Jornada 53: Forau d'Aiguallut - Cimall passada la Tuca Blanca de Pomro - Port de Benasc (o Puerto de Bens) a 2445m
Temps total
Temps parcial
Descripció
fotos
GPS
00:00
01:12

Forau d’Aiguallut. L’espectacle dels penya-segats des don es filtra l’aigua ens torna a deixar bocabadats. Realment és un fenomen càrstic rellevant que cal visitar i contemplar. (foto 3)

Remuntem la carena per on s’enfilen els arbres que coincidiria amb les parets que tanquen el forat d’Aiguallut. Progressem per un fort pendent a voltes herbós a voltes més descarnat i esquitxat de pi negre en la part baixa. (foto 4) Més amunt és un tapís de pastures per acabar amb una incipient crestall perpendicular a la cresta fronterera entre la Vall d’Aran i la Vall de Benasc.

Les vistes del Pla d’Aiguallut i del massís de la Maladeta-Aneto són superbes. (foto 5)

Amb un 1,3 km pugem 625 metres de desnivell.

 

 

 

 

3
01:12
00:05

Arribats a la cresta principal a les envistes del Lac de Pomèro i la Vall d’Aran. (foto 6)

Recularem uns 100 metres per tornar a fer el cimall de pedra blanca on ho vàrem deixar l’anterior jornada per tenir tot el trac complert. Per arribar-hi i tornar-ne haurem de progressar per un tram de carena escantellada de pedra abrasiva. (foto 7 i foto 8)

 

 

 

 

 

 

 

 

4
01:17
00:12

Cimall de pedra clara des don es veu molt bé la Tuca Blanca de Pomèro (foto 9) Des d’aquí es veu molt clar que el crestall més serrat que baixa del cim no és la divisòria sinó que aquesta passa lleugerament a la dreta. Tornem a passar el tram de cresta irisada curt i fàcil i després caminem per pastura.

 

5
01:29
00:08

1a Bretxa per on podem baixar cap al llac de Pomèro. Tot seguit en trobarem una altra.

Per la carena entremig de les roques apareixen alguns rosers rasos. (foto 10)

 

6
01:37
00:22

Cresta fàcil amb algun tram de pissarres una mica descompostes. (foto 11)

 

 

 

7
01:59
00:14

Coll de Bargues 2509 m. Últim coll abans de pujar fort, just sobre el Llac de Pomèro. (foto 12)

Es continua caminant per pastura.

 

8
02:13
00:06

Tuqueta de Bargues 2621 m. (foto 13)

Baixada fàcil vers el proper coll.

 

9
 02:19 
00:10

Coll 2566 m. Fitat, senyalant pas d’una banda a l’altra.Continua una cresta fàcil amb alguna grimpada de 2n. (foto 14)

 

 

10
02:29
00:20

Avantcim 2635m de la Tuca de Bargues que fa dues puntes principals. Una que queda a pocs metres de la divisòria i una altra més separada passat un crestall retallat. (foto 15) Ens arribem fins la 1a que sembla més alta.

Tot baixant del cim trobem un parell de desgrimpades de 2n i 3r+ amb trams de pissarres i granit. (foto 16)

 

 

 

 

11

12

02:49
00:25

Collet (foto 17) Continua un tram de carena fàcil amb abundància de matafoc.

Seguim progressant i tronbem algun tram aeri (foto 18)

 

 

 

 

 

13
03:14
00:11

1a Tuca de Villamuerta.

Entre les Tuques de Villamuerta en una inflexió trobem un menut tram de paret de pedra seca! (foto 19)

2a Tuca de Villamuerta (foto 20)

Boms des Clòts de Lunfèrn a la banda aranesa. (foto 21)

 

 

 

 

 

 

14

15

16

03:25
00:04

Turonet deth Pòrt dera Picada amb la visió de la cabana refugi en el vessant aragonès. (foto 22)

Baixada per carena herbosa amb filat molt rudimentari.

 

17
03:29
00:24

Pòrt dera Picada 2477m. Pas que puja de l’Artifa de Lin pel PR 115·1 però també dels S·23 i S·24 provinents de França. Hi ha força moviment en una i altra direcció d’excursionistes francesos. (foto 23) 5,1 km des d’Aiguallut.

Coll on acaba el tram de Catalunya de la divisòria d’aigües!!!

Continuem enfilant-nos dret per un pendent gens definit com a cresta fins arribar a la cresta divisòria entre l’estat francès i l’espanyol per avançar cap a ponent.

18
03:53
00:18

Pic de Pessó 2626 m. 1r cim fora ja de la Vall d’Aran. Fantàstiques vistes del Pic de la Mina i el Salvaguarda. (foto 24)

Segueix una cresta més retallada amb algun tram aeri i fitada. (foto 25, foto 26)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

19
04:11
00:24

Bretxa 2566 m. (foto 27)

Encara en trobarem una altra de secundària formada per una acumulació de roques caigudes.Seguim progressant tot grimpant en algun punt aèria i amb roca no del tot segura en algun altre punt però sense dificultats.

20
04:35
00:16

Pico de la Mina 2707 m. (foto 28)

Ens sorprèn veure una sargantana i falgueres a 2700 m !

Descens força entretingut pel fort pendent i la presència de pedra menuda solta. (foto 29 i foto 30) Cal anar molt en compte de no tirar rocs. Millor anar junts que separats doncs en el cas de fer rodolar alguna pedra evitar que agafi molta velocitat i en faci caure d’altres.

 

 

 

 

 

 

 

21
04:53
00:07

Cova molt poc profunda. D’aquí pren el nom el cim? (foto 31)

 

 

22
05:00
00:03

1a bretxa.

Boniques vistes dels Boms –estanys- del Port. (foto 32)

 

23
05:03
00:24

2a bretxa fitada. Canal herbosa, bona escapatòria vers La Besurta.

Cresta fàcil però abans d’arribar al Port hi ha un ràpel d’uns 4 m que es pot evitar fàcilment per l’esquerra. (foto 33)

 

 

24
05:27
 

Port de Benasc 2445m. (foto 34) A uns 20 minuts del Refugi de Benasc a la cara nord. Sorprenent pas dinamitat de fàcil accés a una banda i l’altre de la frontera. L’arribada aquí des de la banda occitana amb la fantàstica vista del massís de la Maladeta i l’Aneto és corprenedora. Durant tota la jornada hem gaudit d’unes panoràmiques immillorables del massís de les Maladetes. (foto 35)

 

 

 

 

26
         

    

Baixem cap al Pla de la Besurta (GPS 28). El descens es fa per un camí molt ben definit i senyalitzat (foto 36 ) però es fa llarg doncs el camí va fent llargues llaçades per guanyar el desnivell. L’espectacle de la floració primaveral i l’escenari de la vall és però esplèndid. (foto 37 - foto 38)