L' estiu del 2009 ha arrencat amb molta neu al Pirineu (foto 1).

La Cresta de Salenques, una de les dues opcions per on volem avançar, encara en té força, i com que tampoc disposem d’avitualladors en la nostra 1a incursió estiuenca; hem triat la cresta que anant des del Cap deth Hòro cap al Malh des Pois (Forcanada) enllacarà amb la que baixa pels Portillons (foto 2) a l’alçada del Forau d’Aiguallut.

Pugem a dormir en dissabte a la tarda cap al final del Pllan d’Aigualluts (foto 3) des del Pla de la Besurta (50 minuts).

Hi ha 3 km des de La Besurta. El tram de cresta que volem resseguir és la que va de Cap deth Hòro fins a la Tuca Blanca de Pòmero. Des del punt de trobada del Pllan d’Aiguallut amb l’arrencada de la Valleta de l’Escaleta a Cap deth Hòro hi ha 6 km i uns 950 m de desnivell. (foto 4 , foto 5, foto 6)

Hem trigat 3 h des del final del Plan d’Aiguallut al Cap deth Hòro.

 

    

Jornada 52: Cap deth Hòro (2975m) - Cimall (2645m) després de passada la Tuca Blanca de Pomèro (2699m)
Temps total
Temps parcial
Descripció
fotos
GPS
00:00
00:05

Cap deth Hòro 2975 m Boniques vistes de la Val de Molières. (foto 7) La cresta que surt cap al nord és senzilla, algun bloc gran que s’ha de baixar amb cura.

 

 

2
00:05
00:13
Bretxa 2954m Pas de 2n+ per baixar-hi. La cresta continua fàcil.   3
00:18
00:14

Còth d’Alfred 2875 m. Hi ha qui aprofita per a eixugar samarretes i prendre el sol. (foto 8)

Tram de grimpada per grans roques, amb petit descens d’uns 10 m abans d’arribar a la 1a cota nominada.

4
00:32
00:10

Turó de Tres Puntes 2894 m. (foto 9 presa d’aquest cim des del Cap deth Hòro) Ens estranya el topònim d’aquest cim, li escauria més al Malh des Pois que tot i segons per on es miri té la forma de forca des d’aprop s’hi distingeixen 3 puntes. (foto 10 mentre baixem del cim innominat previ al Malh des Pois)

En un primer tram la cresta és fàcil fins a la 1a inflexió.

 

 

 

5
00:42
00:13

Inflexió de la cresta 2827 m. A partir d’aquí la cresta es fa més aèria. (foto 11)

 

 

 

6
00:55
00:15

Bretxa 2819 m amb ràpel d’uns 10 m. Equipat amb un pitó i una vaga. (foto 12)

Per ser fidels a la divisòria d’aigües es podria abandonar la cresta per la banda esquerra i muntar un parell de ràpels llargs fins on es pogués avançar caminant cap al Còth des Aranesi. No és exacte però tampoc ho és seguir endavant per baixar per on la cresta baixa formant el corredor del Malh des Pois.

El mapa de l’Alpina marca bé la divisòria que coincideix amb els límits fronterers entre la Vall d’Aran i l’Aragó però és pas fàcil de seguir el què hi ha sobre el mapa.

7
01:10
00:17

Sota el ràpel havent plegat les cordes. La roca és força descomposta sortim fent un petit flanqueig per la banda dreta per enfilar-nos ja vers el fil de l’aresta que és aèria i delicada. (foto 13)

Abans d’arribar al cimall canvia la composició de la pedra passant de granit a calcària.

 
 01:27 
  00:15
Cimall calcari 2857 m. S’observa molt bé la La Valleta de l’Escaleta i el Malh des Puis amb les seves 3 puntes. Davallem per la cresta que forma el conegut corredor del Malh des Pois o “Forcanada”. (foto 14) 9
01:42
01:10

Punt on la cresta calcària formada per lloses primes desenganxades de la paret es posa tan dreta que ens assegurem amb la corda per continuar baixant. Fem un parell de tirades així, abans de poder avançar sense l’ajut de les cordes fent que alenteix la progressió. (foto 15) En una de les dues hi deixem un pitó. La baixada però continua essent delicada doncs hi ha força pendent per tots costats i la roca no és gens segura. (foto 16)

 

 

 

 
02:52
00:35

Punt on muntem un ràpel d’uns 50 m (foto 17) per baixar vers la cara contrària al corredor de neu del Malh des Pois.

 

 

 

 
03:27
00:22
Som sota el ràpel havent plegat les dues cordes. Ara s’avança per una sèrie de turonets i falsos colls entre grans blocs.    
03:49
00:05

Turó més alt. Ara la pedra no és tan solta, és més roca mare. Hi ha coincidència de roca calcària i granítica. (foto 18)

 

 

10
03:54
00:17

Còth des Aranesi 2449 m. Tot molt florit : Soldanella, prímules, anemones. (foto. núm..37ss).

Boniques vistes del Estahon des Pois i del corredor del Malh des Pois o Forcanada que des d’aquí sí que fa justícia al seu segon nom. (foto 19 - foto 20)

L’arrencada de la cresta després del coll comença amb alguns passos de 3r per roca calcària prou bona. (foto 21)

 

 

 

 

 

 

11
04:11
00:04 Cota calcària 2556 m.   12
04:15
00:16

Mena de coll, més marcat pel canvi en la composició de la roca que torna a canviar radicalment en l’arrencada del pendent vers el cim que per la inflexió de la cresta 2552 m. Deu contenir molt de ferro doncs és molt fosca. Abans d’arribar al cim principal se succeeixen tres puntes amb les seves respectives bretxes amb una roca una mica descomposta, l’avanç és lent. (foto 22)

13
04:31
00:10

1r cimall 2665 m. Es baixa per una cresta aèria exposada de roca una mica trencadissa. (foto 23) Cal passar el cos per la cara nord i agafar-se a la cornisa amb les mans.

 

14
04:41
00:06 Bretxa 2639   15
04:47
00:22

2n cimall de roca ferruginosa. A 50 metres d’ell tot baixant cal muntar un ràpel curt per baixar caminant cap a una 2a bretxa. (foto 24) L’arrencada de la qual és molt descomposta.

 

 
05:09
00:17

Bretxa 2648 m. Aquí hi ha una escapatòria amb tartera cap a l’esquerra vers el Lac deth Còth deth Hòro en cas de necessitat per pluja,... a la cresta trobem trams descompostos amb lloses. En tota la progressió hi ha molt bones vistes del massís de l’Aneto i la Maladeta. (foto 25)

 

16
05:26
00:08

3r cimall 2687 m. Baixant trobem un pas de III per enfilar-nos a unes roques i sortir-ne fent un salt sobre unes mates rases de ginebrons. (foto 26)

 

 

17
05:34
00:09

Última bretxa abans d’atacar el cim per una forta pujada fàcil. 2670 m Bones vistes cap a la Basseta de Coll de Toro. (foto 27)

 

 

 

18
05:43
00:19
Malh dera Artiga 2705 m. Des del cim per herbei es pot baixar cap al Còth deth Hòro. (foto 28) Les ascensions al mateix per les dues crestes que hi arriben són entretingudes i de roca de dubtosa qualitat. Les vistes en vers La Pena Nera i la Tuca Blanca de Pomèro són diàfanes. Ja es veu que no han de tenir cap dificultat, tan sols la de l’acumulació de desnivell doncs els colls d’aquesta cresta són molt baixos. 19
06:02
00:05 Cota 2633 m Punt on s’acaba la desgrimpada entretinguda i delicada, durant un fragment es pot caminar una mica.   20
06:07
00:06

Cota 2591 m Escapatòria per l’esquerra per anar a buscar l’herbei que baixa directe al Coll de Toro.

Nosaltres encara no deixem la cresta. No és clara la divisòria aquí tampoc. Detall de la desgrimpada. (foto 29)

 

22
06:13
00:37

Cota 2559 m Punt on deixem la cresta que marxa cap a nord oest per baixar entre terrasses cap a la cara sud. (foto 30)

 

 

23
06:50
00:24

Coll de Toro 2241 m. Belléssim llac guardat entre grans parets. (foto 31)

Ara cal avançar vers ponent buscant una esquena que divideix l‘estol d’estanyets. Els de l’extrem esquerra semblen desguassar a la valleta de l’Escaleta la resta vers el Llac de Toro.

24
07:14
00:26

Basseta de Coll de Toro 2351 m (foto 32) on comença la pujada forta entre herbeis i roca.

 

 

25
07:40
00:25
Cota 2525 m on ens podem desviar per anar a pujar la Pena Nera (foto 33) i veure l’Artiga de Lin. Prop del coll d’aquest cim hi ha a la cara sud uns bibacs molt treballats tot i que ara estan força desmanegats. En altra temps per pastors o per parar la possible incursió dels maquis? La pujada continua forta però sense cap dificultat. 26
08:05
0:15

Tuca Blanca de Pomèro 2699 m Contemplació d’una bonica posta de sol vers ponent. (foto 34)

Aquest cim, tot i el nom, curiosament, la roca que compom el cim, no té tonalitat clara o blanca, tot i el seu nom. Possiblement, com que des de la vall, se veu millor el cimall o cota 2645, que és l'avantcim on acabarem avui el recorregut, i que sí que té una roca molt blanca, el nom el deuria agarrar d'aquí.

Baixada dreta i descomposta. Cal baixar una mica per l’esquerra de la cresta per una mena de pas que sembla fressat doncs aquesta és massa descomposta i dreta per avançar-hi.

28
08:20
00:05

Coll 2616 m. A partir d’aquí es segueix bé pel fil de l’aresta que fa dues petites puntes. En el coll o inflexió de la cresta abans de la següent cota rellevant de pedra clara (foto 35) caldrà enfilar la cresta amb una grimpada no directe sinó arrencant amb menut flanqueig, seguidament ja es caminar vers el cim.

 

29
08:25
  Cimall 2645 m. Seguidament fent una diagonal i emprenem la baixada vers la dreta del Forau d’Aiguallut amb un desnivell de 650 m molt sobtats.   30
       

    

La baixada cap a La Besurta 1900 m (foto 36) es fa feixuga i llarga perquè baixem de nit.