El dissabte dia 25 de juliol pujàvem vers el Coll de Salenques, finalment havíem aconseguit mobilitzar dos equips d’avitualladors per atacar el massís de la Maladeta. Estàvem molt il·lusionats per superar aquest tram que s’havia convertit en un coll d’ampolla al haver-se programat per l’estiu anterior i haver estat fallit per causa de l’enfarinada que hi hagué durant la setmana que pujàrem a Benasc. Tot i que tant l’Albert com jo ja havíem fet una part del massís: Salenques-Tempestats-Aneto en un parell d’ocasions i en una la férem plegats. Ens vèiem empesos a repetir-lo doncs no l’havíem ressenyat. L’Equip se suport estava format per els Germans David Pérez i Ramon Pascual.(foto 1 - foto 2 - foto 3)

Per cobrir els 7,5 km i 1000 m de desnivell des del Pla de La Besurta al coll hi trigàrem 4 hores.

VAm dormin tots fent vivac al mateix Coll de Salenques (foto 4)

    

Jornada 49: Coll de Salenques (2807 m) - Coll de Corones ((3208m)
Temps total
Temps parcial
Descripció
fotos
GPS
00:00
00:45

Coll de Salenques 2809 m (foto 5)

Se surt del coll fent una grimpada fàcil.

 

01
00:45
00:04

Lloma amb bivacs 2875 m (foto 6)

Un d’ells amb aïllant.

 

 

02
00:49
00:23

Segon llom poc crestat amb 2 bons bivacs 2932 m (foto 7) Un de 3 places i un de dues.

Continuem amb un tram que es fa caminant seguit d’una curta grimpada que acaba amb la primera agulla que supera els 3000 m.

 

 
01:12
00:12

Agulla 3009 m.

Grimpada aèria III-

  04
01:24
00:22

Bretxa 3022 m

En aquesta bretxa es desenvolupa una cresta cap a la Vall de Salenques que marxa cap a la nostra esquerra.

Nosaltres per seguir endavant trobem una paret que s’agafa per l’esquerra. (foto 8) Per Pujar a la Forca d’Estassen 3034 m.

Descens III-. (foto 9)

 

 

 

 

 
01:46
00:06

Bretxa. Que té una veta de quars amb turmalina. (foto 10)

 

 

05
01:52
 00:12

Bretxa 3052m amb roques que fan de pont després d’una desgrimpada de III.

Travessem una zona amb lloses tombades cap a la Vall de Salenques i tot seguit un tram aeri. (foto 11)

 

06
 02:04 
 00:30

Agulla bífida. Passos de IV. (foto 12)

 

Havent baixat de l’agulla cal fer encara una desgrimpada de III+

 

07
02:34
00:32

Base del mur amb grans esquerdes. (foto 13) 3077 m

Passos de IV.

Portem 1 km de cresta.

 

08
03:06
00:35

Bretxa amb la següent escalada al davant.

1r un pas de IV per arribar a la paret següent per l’escletxa d’una gran roca esverlada de dins la bretxa (foto 14)

i un pas de V amb pitó per enfilar-nos per la paret. (foto 15)

 

 

 

 

 

 
03:41
00:37

Bretxa amb l’escalada més llarga de la cresta al davant: 25-30 metres. (foto 16)

Passos de IV fins a un corredor o rapissa que es pot aprofitar per buscar un pas no directe sinó una escletxa a l’esquerra.

Nosaltres tirem pel dret per la directa al veure-hi material. Forçant un pas de V (foto 17) que es podria evitar anant per aquesta rapissa a l’esquerra i aprofitant l’escletxa.

 

 

 

 

 
04:18
00:20

3r gendarme després de l’agulla bífida.

Progressada la paret i després d’un petit tram fàcil arribem a un ràpel curt d’uns 10 m que ens deixa una mica a l’esquerra. (foto 18) Haurem de decantar-nos cap a la dreta per anar a buscar l’aresta aèria.

 

09

 

 

04:38
00:05

Pas estret i aeri per travessar la bretxa. (foto 19)

Progressió fàcil per una escletxa. (foto 20)

 

 

 

 

 

 

 
04:43
00:12

Agulla. Descens amb un parell de passos de III+ una mica exposats.(foto 21)

Aquí la cresta és força estreta i horitzontal amb grans roques.

Se succeeixen un parell d’agulles més amb desgrimpades aèries.

 

 
04:55
00:02 Salt    
04:57
00:20

La cresta torna a guanyar en alçada. Nosaltres amb la voluntat de ser fidels a l’aresta pugem per la paret tot i que es veu clar que la gent no hi puja doncs hi ha molt liquen, no està gens esmolada.

Es deu progressar per la canal descomposta de la dreta que sembla que no faci molt de temps que s’ha ensorrat. L’esclada és un tram curt de 6 o 7 m de IV. (foto 22)

10
05:17
00:19

Seguint pel fil de la cresta trobem una gran pedra tombada que acaba amb punta, es podria progressar-hi amb “ensamble” però finalment la voregem per sota a l’esquerra (foto 23)

I anem a buscar una canal dreta que ens torna a dur a l’aresta principal on hi trobem dues grans roques que les superem directament. (foto 24)

 

 

 

 

 

 
05:36
00:04

Arribem a la part culminant on hi trobem les grans agulles formades en general per un sol bloc de pedra. El 1r es presenta com un gran bloc compacte però el superem flanquejant-lo per la dreta per pujar per una fissura que forma un diedre d’uns 6 metres d’escalada de força de braços. (foto 25) A sobre hi trobem 2 parabols. Hem arribat a la cota 3246m. Baixem per una desgrimpada curta.

Anirem pujant els blocs-agulla que es puguin i els que no els sortejarem. En general són curtes grimpades de III.

11
05:40
00:11

Si ens mantenim a la part alta de la cresta arribarem a una altra agulla amb una desgrimpada de IV- (foto 26, foto 27, foto 28) -banda de Salenques- que coincideix amb un bonic bivac.

Totes aquestes agulles i passos es poden evitar progressant per la banda de la Vall de Salenques.

Per arribar al cim ho farem per una curta canal.

 

 

 

 

 

 

 

 
05:51
00:16

Pic de Margalida 3239 m (foto 29) Aquest cim pren el nom de l’esposa de Henri Russel el gran pioner del pinirenisme francès que aquest any celebrem el centenari de la seva mort.

Cresta agraïda de grans blocs que es pot fer tota pel fil superior menys una punta que demana un flanqueig per l’esquerra. (foto 30)

 

 

 

12
06:07
00:08

Coll 3221 m.

Cresta fàcil amb alguna suau grimpada.

   
06:15
00:11

Pic de Tempestats 3278 m (foto 31)

 

 

 
06:26
00:12

Paret de placa pas de IV+. (foto 32) Es pot esquivar per l’esquerra per un pas de III. Des d’aquí ja es veu el 1r ràpel a uns 8 metres passats un parell de blocs.

 

Ràpel d’uns 8 m (foto 33) seguit d’una desgrimpada per arribar a una bretxa.

 

 

 

 

 
06:38
00:10

Bretxa sota el ràpel 3265 m.

Petit tram de crestes agullades una mica descompostes (foto 34). El descens d’una d’elles és de mal fer, cal encordar-se per a fer aquesta progressió o evitar les més encrespades per la banda de Barrancs o de Vallhiverna segons convingui. Es van succeint agulles i bretxes.

13
06:48
00:20

Paret contundent (foto 35) Es pot atacar per la dreta avançant per una repisa que fa de bon passar per pujar amunt havent passat una canal. Un clau ens indica l’arrencada de la via.

Més amunt n’hi ha un altre. Es tracta d’una escalada d’uns 5 m de IV, després ja es fa més fàcil. Es puja doncs seguint la línia de pitons decantant-nos lleugerament cap a la dreta de l’aresta.Bivac a dalt del tram d’escalada.

 
07:08
00:50

Cimall abans de la bretxa de Tempestats.

Ràpel llarg d’uns 40 m. (foto 36) Trobem una instal·lació intermèdia als 20 m.

Nosaltres el fem seguit acabant a uns 20 m de la bretxa per on es pot baixar a peu anant en compte però perquè tot és força descompost. (foto 37)

Bretxa de Tempestats 3206 m.

Comencem a pujar per l’esquerra on hi ha A gran pintada a la paret una mica descolorida. Fem un flanqueig cap a l’esquerra amb molt bones preses de mans i peus (foto 38) per arribar a una canal de pedra esmolada. Anem pujant per tornar cap al fil de l’aresta decantant-nos cap a la dreta. Però un cop hi som tornem una mica a l’esquerra.

 

 

 

 

 

14

15

16

07:58
00:35

Pont natural (foto 39)

Un cop passat per sota trobem un flanqueig amb dos pitons –pas de IV- (foto 40 imatge del pas un cop fet) per continuar o bé ens caldrà fer un petit ràpel –material preparat a la paret- per baixar fins a la canal que ens permet seguir progressant, que coincideix amb la sortida del pas de IV i d’aquí fins a l’aresta.

 

 

 

 

 

 
08:33
00:22

Placa que es puja per la banda de Barrancs. (foto 41) Tram d’escalada curt d’uns 6 metres amb 2 pitons i una baga. Cal treballar amb una mica d’adherència al principi.

 

 

 
08:55
00:07

Aresta aèria. (foto 42) Evitable per ambdues bandes.

Aquest tram es fa crestejant sempre per bona roca que es caracteritza per la presència de grans blocs entre bretxes.

 

 

 
09:02
00:05

Pas llarg aeri. Obligatori. (foto 43)

 

 

 

 
09:07
00:04

Espatlla d’Aneto 3350 m. (foto 44)

Mirant enrere es veu molt bona part de la Cresta de Salenques i la de Tempest

ats.A partir d’aquí el cordal de la cresta es desdibuixa. No és pas però difícil. Tan sols hi ha un descens delicat en el penúltim crestall abans de l’últim coll que ens pujarà a la creu.

18
09:11
00:08

Coll 3349 m (foto 45)

Aquest tram és fa caminant per grans blocs. Molt fàcil

 

19
09:19
00:02

Pic d’Aneto 3404 m (foto 46)

El fet de culminar el cim més alt de la serralada pirinenca és un motiu de goig per nosaltres recordant les llargues etapes que separen aquest cim del mar Mediterrani d’on arrencà la nostra aventura particular.

20
09:21
00:11

Pas de Mahoma. Després de tanca cresta ens fa somriure.

Dues desgrimpades fàcils des de roca mare.

   
09:32
00:03
CollDesgrimpada amb bones preses.   21
09:35
00:15

Punta Oliveras 3292 m. (foto 47)

Per baixar d’aquest tres mil pensàvem que coincidiríem amb la Via dels Descalços oberta per mossèn Jaume Oliveras però al baixar ja vàrem veure que no podria ser que hagués pujat per aquesta cresta.

Només sortir ja veiem que es tracta d’una cresta molt aèria i deroca molt descomposta. Fem dos ràpels curts i un de llarg 40 m per abastar el coll.

  22
09:50
00:20

1r ràpel curt.(foto 48)

Al fons ja es veu el Coll de Corones.

 

 

 
10:10
00:20

2n ràpel curt. (foto 49)

 

 

 

 
10:30
00:23

Rapel llarg fins baix. (foto 50)

 

 

 

 
10:53

Coll de Corones 3208 m. (foto 51)

 

 

23
     

    

Quan anàvem baixant cap al Coll de Corones no ens en sabíem avenir de no veure la tenda plantada dels avitualladors! I ara què farem. L’Albert optimista de mena deia Ja vindran... Jo per contra pensava els haurà passat alguna cosa i no hauran pogut pujar i s’hauran refiat del mòbil i al no tenir cobertura no ens n’hem assabentat. I ara què. S’està fent fosc i ens queda tota la baixada. No podem quedar-nos aquí a passar la nit sense els sacs, i no té sentit quedar-nos perquè demà sense menjar no podem pas continuar!! Jo començo a baixar i me’ls trobo que arriben!!! Quina il·lusió, han trigat unes 6 hores de pujada, anaven molt carregats han fet una marrada al Portilló superior i no estaven últimament entrenats. Muntem la tenda intentant fer una plataforma enfonsada i una trinxera al voltant. Fa molt vent i sembla que ens pot arrencar la tenda. Tenim la sort de trobar unasurgència d’aigua molt a prop cosa que ens estalvia fondre neu, guanyem temps per fer els sopar, explicar-nos les aventures i a descansar que uns i altres estem cruixits.