L’aproximació vers el punt on vam deixar la cresta fou llarga, el divendres deixàrem el cotxe al peu de la carretera des d’on sagafa el camí que puja vers el Barranc de Besiberri i arribàrem al refugi bivac (foto 1) amb 1:55 h. Eren les 12 de la nit quan hi arribàvem. La sorpresa fou trobar un grup d’unes 25 persones en un refugi preparat amb 9 lliteres. No fou fàcil encabir-nos-hi. L’Albert dormí sobre la taula, en Pere i jo ens férem espai en els pocs racons del terra que quedaven lliures. Certament no hi hagués cabut ningú més. Malauradament uns roncs sorprenentment forts en un espai tan petit i saturat no facilitaren gens el descans. No va dormir ningú dels que hi havia.

 

 

L’endemà diumenge amb 1:10 h arribàrem a la cresta en el punt on l’havíem deixada. La nevada que havia fet durant la setmana ens permeté xafar neu (foto 2) i (foto 3). A la cresta però no n’hi havia gràcies a Déu. Del refugi al coll hi ha 500 m de desnivell.

    

Jornada 43: Còth dera Canau de Rius. (2698 m) - Tuc des Estanhets (2886m)
Temps total
Temps parcial
Descripció
fotos
GPS
00:00
00:10
Còth dera Canau de Rius 2698 m. (foto 3)    
00:10
00:31 Començant per un tram de cresta fàcil s’arriba aviat al tram de cresta d’escalada. Per començar ens trobem amb un pas de III+ força vertical i amb roca humida degut a la humitat que els líquens han recollit de la neu que s’ha fos. (foto 4). Recollim les cordes i baixem a poc a poc per una canal per arribar a una bretxa.
1
00:41
01:10

Bretxa davant la qual hi ha un tram d’escalada de V- (foto 5)

Per superar-lo ens traiem les motxilles que les tibarem des de dalt.

01:51
00:15 Som tots tres dalt i ens disposem a plegar el material. (foto 6)
2
02:06
00:37 Som sota una altra bretxa (foto 7). No és difícil de baixar-hi però al estar el liquen humit es fa perillós. Des d’aquí per seguir endavant hi ha una xemeneia estreta vertical amb una roca que fa una mica de sostre taponant la progressió. Per aquest motiu prenem la següent canal que queda immediatament a l’esquerra es tracta d’un llarg de IV d’uns 15 m.
02:43
00:23 Estem a d’alt del llarg. Per acabar-lo de pujar hem hagut de passar per una escletxa prou estreta (foto 8) perquè no hi passi la motxilla. Ens l’hem tret per passar-la per sobre.
03:06
00:26

Es troba un pas volat IV entre dues puntes (foto 9). Tot seguit continua un llarg d’uns 10 metres d’escalada.

Som tots tres dalt, pleguem el material i seguim fins una agulla que la flanquegem en la seva part superior per l’esquerra on hem de fer un ràpel per baixar uns 7 m. (foto 10) a una bretxa abans de la següent agulla.

03:32
00:02 Bretxa (foto 11), seguim progressant fins a un gran bloc.
03:34
00:15 Ràpel curt 4-5 metres des del bloc. (foto 12)
03:49
00:10 Seguim per una tram aeri de cresta força horitzontal, quan baixem del punt més alt arribem a una llosa plana i dreta (foto 13) que no ens hi enfilem. Flanquejant-la per l’esquerra arribem a un ràpel molt curt que en cas de roca seca potser obviaríem.
03:59
00:18

Som al punt més baix acabat el ràpel d'aquest tram de cresta amb escalada.

Tram de cresta fàcil. A partir d'aquí arribarem caminant al cim.

 
04:17
00:08

Tossal del Molar Gran 2885 m. Des d'aquí viem el tram de cresta fet (foto 14).

Continuem per blocs grans.

3
04:25
 00:25 Desgrimpada de III+ d’un dels blocs. (foto 15)
04:50
00:08 Arribem a un punt de la cresta on la divisòria gira cap a l’esquerra. Deixem un cimal (Tossal del Lac Tòrt – 2847m. ) a la nostra dreta, lleugerament fora de la divisòria. Estem a 2826 m. La baixada que continua vers al Còlh de Molar Gran és fàcil. A la nostra esquerra fa estona que es veu la llera d’un llac sec, és l’Estanyet de Molar Gran, que tot i que està marcat al mapa, es troba completament eixut (foto 16). No és bon lloc per abastir aigua, almenys al final de l’estiu.
4
04:58
00:04 Còlh de Molar Gran. (foto 17) (2762m) Veiem que per avançar la cresta que continua amunt és prou plana fins a una cota semblant a la del cim.
05:02
00:02 Ens trobem un parell de blocs-agulles que si s’agafen per dalt de tot, s’hauran de desgrimpar amb dificultats (foto 18). Flanquegem per l’esquerra tot arribant al coll.
05:04
00:03 Coll sota les agulles arestades, des d’on és fàcil dubtar si seran el punt més alt, o no.  
05:07
  Cim. Tuc des Estanhets (2886m.) Punt més alt de la jornada. La boira envaeix, tapa i humiteja la cresta enfarinada de neu per on hem de seguir (foto 19), la qual cosa ens fa desistir de progressar i retornem cal als vehicles per la vall per on hem pujat (Vall de Besiberri)
5
 
     

    

Baixem cap al Pletiu de l‘Obaga pel Barranc del Molar Gran, que és sense camí, pel recte. Les vistes de l’Estany (foto 20) i del Massís del Besiberri (foto 21) són molt boniques.