Sortint de la presa de Cavallers anem a dormir a sota l’últim coll abans de la cresta del Tumeneia. Hem carregat aigua al desguàs de l’Estany de Tumeneia de Dalt per poder-ne tenir per fer el sopar, l’esmorzar i l’escalada del dia següent. 10 litres. És un bon lloc per passar la nit, hi ha un bon jaç i un parell o tres de replans per posar-hi tendes. En Víctor i en Xavi professors d’Educació Física del País Valencià i la Carme de les Terres de l’Ebre ens faran de suport. (foto 1). En Víctor s’anima a fer la cresta amb nosaltres . Cal tenir-ho pressent doncs els temps estaran una mica més dilatats.

Dormim just uns metres per baix del Coll de Tumeneia, en un replanet d'herba net de pedres. (foto 2)

    

Jornada 41: Coll de Tumeneia (cota 2603m) - Coll o bretxa passada la Punta d'Harlé, per sobre el Pas dels Isards - Bretxa d’en Peyta. (2765 m)

Temps total
Temps parcial
Descripció
fotos
GPS
00:00
00:02
Sortim del coll que hi ha abans de l’última cota prèvia al Coll de Tumeneia. És on ho havíem deixat la jornada anterior. Tant aquest coll com el següent, tenen bona baixada cap al vessant de l’Estany de Mar i tots dos estan fitats. És més lògic creuar per on comencem nosaltres si el què es vol és passar d’una banda a l’altra.    
00:02
00:02
Última cota abans del coll on comença la cresta d’escalada.    
00:04
00:02
Coll de Tumeneia 2603 m. Aquí també s’hi podria dormir perquè hi ha una mica de replanet, però si fa vent pot ser molt més incòmode que el racó que hi ha 50 metres per sota, on hem dormit nosaltres.    
00:06
00:11
Només sortir trobem un pas de III (foto 3). Un cop superat arribem  
00:17
00:14
Som dalt la 1a cota encrestada des d’on s’ha de baixar amb un ràpel d’uns 12 metres. (foto 4) Es podria desgrimpar però és de força mal fer. El ràpel està equipat amb 2 parabols i una cadena.

Tot seguit trobem un tram horitzontal aeri d’uns 15 metres.

 
00:31
00:06

Coll.

La següent paret es veu molt dreta per l’aresta però una canal herbosa orientada vers la cara nord ens mostra una via per superar-la fàcilment . (foto 5)

 

00:37


00:03

Sortint del coll fem un petit flanqueig cap a la dreta per entrar en una canal curta per la que no progressem sinó que anem cap a l’esquerra fent un pas de III per trobar la canal herbosa en forma de diedre (foto 6) que ens puja facilment fins dalt el fil de la cresta.

Seguim per aquesta sense dificultats tot i que és una mica aèria. (foto 7)

 
00:40
00:11

2a cota. Per baixar-la cal fer un ràpel de 15 metres.(foto 8) Està equipat amb un munt de bagues i un mallon.

 

És bo estudiar la paret que un cop al coll haurem d’escalar. (foto 9)

 

 

 

 
00:51
00:36
Coll-bretxa.    

01:27

00:15

Comencem decantant-nos cap a la dreta per superar un pas de III on podem instal•lar ja algun tascó o friend si volem fer tot el tram d’escalada d’una sola tirada. Superat aquest trobem un clau que podem aprofitar per assegurar-nos. A continuació trobarem el 1r pas de IV que superarem ajudant-nos d’una roca plana que sobresurt arribant a una repisa. Per sobre d’ella un altra pas de IV amb una escletxa a la paret que ens permet superar-la amb un pas a la bavaresa (foto 10) flanquejant en la seva part superior un bloc que ens fa una mica incòmode el final. Arribem així a una altra repisa on s’hauran acabat les dificultats tot anant cap a l’esquerra per pujar paret amunt sense impediments.

Seguim progressant amb algun pas de III.

 
01:42
00:14
Punta amb un ràpel (foto 11) d’uns 10 metres que es podria desgrimpar però anant amb motxilles es fa incòmode. Està equipat amb cordinos i un mallon.  
01:56

00:08
Seguim pel fil de l’aresta i trobem algun pas de III al principi.    
02:04
00:08

Pic de Tumeneia 2783 m. (foto 12)

Continua un progrés fàcil, pujant, baixant i sortejant agulles.

 
02:12
00:06

Coll. Sembla que hi ha escapatòria cap a la vessant de l’Estanh de Mar.

S’arriba caminant fins a la cota propera.

   
02:18
00:19

Cota.

Només sortir trobem un pas aeri si es va pel fil (pas de cavall) (foto 13) Tot seguit un parell de passos de III- si es va ben bé per dalt.

 

02:37

00:04

Coll de pas per ambdues bandes. 2682 m

   
02:41
00:03

Bretxa i agulla-roca que s’ha de pujar escalant i baixar fent un ràpel (foto 14).

Es pot obviar per la dreta.

 

 
02:44
00:09
Falç coll obert.    

02:53

00:03
Bretxa amb un roc suspès. Per superar-lo, cal una grimpadeta que aparenta més del què és. (foto 15).
Agulla o cota abans del coll principal.
 
02:56
00:22
Ràpel de 22 m equipat amb un tascó bagues, cordinos i 2 mallons. (foto 16)


La vista de l’aresta del Pa de Sucre sembla molt difícil des d’aquí cosa que no serà pas així quan hi siguem. (foto 17)

 
03:18
00:03

Estem ara sota el ràpel. És una bretxa amb sauló.

zona d’agulles que ens plantegem escalar-les però finalment desistim pel nivell que presenten i pel temps que ens robaria afrontar-les totes. Decidim doncs, tot evitar-les per l’esquerra. (foto 18)

 
03:21
00:06

Coll de Paus. Punt des d’on arrenca la pujada vers el Pa de Sucre. (foto 17)

Pugem ben bé per l’aresta, amb algun pas de III, i de seguida trobem amb un altre pas de IV

   
03:27

00:21

00:25

Pas de IV- d’uns 4 o 5 metres. (foto 19)

(Temps per escalar-lo i plegar el material: 25 minuts)

 

 

04:13

00:13

Pas de IV +. Tant es pot superar la paret per la dreta on hi ha una placa amb diferents preses, com per l’esquerra, on hi ha una bretxa que costa una mica de progressar-hi.

Si es puja per la dreta, segurament és més difícil de posar material per assegurar així que decidim pujar per l'esquerra. Llavors, has de trobar una presa de “muñón” que ja ens situarà fora del pas més compromés. Aleshores, trobarem un pitó, gairebé un cop superat el pas, que ens indica que altres també han pres aquesta opció. (foto 20)

Pugem per uns lloms de llibre lleugerament tombats força esmolats III.

 

Lloc on la cresta es fa més horitzontal (foto 21) mantenint-se aèria.

 

 

 
04:26
00:10

Pa de Sucre 2863 m. Bones vistes vers la Punta d’Harlé, el Beseiberri Nord i els estanys dels voltants. (foto 22)

La cresta es manté aèria.

 
04:36
00:09


Pas aeri de III, degur bàsicament per ser exposat. (foto 23)

 


 
04:45




 

00:20

Ràpel d’uns 10 metres de difícil-precària instal•lació. Desplaçat de l’aresta uns 25 metres cap a la dreta per evitar una desgrimpada exposada de l’aresta. (foto 24)
Sortint del ràpel.

 
05:05
00:15

Punt on flanquegem per l’esquerra la Roca del Mussol per massa difícil. (foto 25)

 

 

 
05:20
00:15

Ràpel d’uns 15 metres que ens deixa al coll entre el Pa de Sucre i la Punta d’Harlé. (foto 26)

Es pot evitar el ràpel si sortim de l’aresta cap a la dreta.

 
05:35
00:30

Coll. La cresta de la Punta d’Harlé es veu molt retallada doncs està formada per diversos “gendarmes” i a més a més es veuen esllavissades a la banda dreta que hauran modificat la fesomia de la mateixa últimament. No és factible afrontar-la doncs per la mateixa cresta. (foto 27) Fotografia feta des de la banda del Tuc dera canau de Rius.

Baixant una mica del coll per la cara est –dreta- passem per sota de l’aresta a uns 10-15 m i anem trobant fites. (foto 28)

Cap a la meitat de la pujada es pot remuntar ja cap al fil de la cresta per un herbei girant cap a l’esquerra.

 
06:05
00:07
Crestall cimer format per grans blocs alguns posats verticalment (foto 29) per on anem avançant sense gaires dificultats vers la cota més alta amb alguns passos de III-.  
06:12
00:10

Punta d’Harlé 2893 m (foto 30)

 

 

 
06:22
00:10

Ràpel d’uns 18 m, muntat amb 2 pitons vells i cordinos i cintes velles amb mallons.

Aquest ens deixarà en una bretxa, que haurem d’escalar. (foto 31)

 

 

 
06:32
01:00
Som baix i ens preparem per escalar la paret.    

07:32

00:25

L’Albert que fa de 1r es posa els peus de gat i puja sense motxilla per després pujar-les havent-les lligat a la corda. Es tracta d’un pas de IV+/V- d’una paret d’uns 15-17 metres. (foto 32 i foto 33)
Dalt també trobem bagues, cordinos i un clau ancorats en diferents llocs que ens indiquen que hi ha cordades que fan la cresta en la direcció contrària a la nostra. No ha de ser fàcil però remuntar la paret per on nosaltres hem fet el ràpel.

Som d’alt tots tres. Un friend ens ha fet una mica la guitza, i també hem perdut més de 5 minuts fent el ronso per sortir.

 

07:57

00:03
Sortint seguim per cresta aèria i ens decantem cap a la dreta fent un ràpel d’uns 10 metres que no hem sabut evitar i que ens ha deixat per sota de l’aresta, hem remuntat per poder-la a seguir. Posats a fer haguéssim pogut baixar pel fil de la divisòria on hi teníem també un ràpel obligat (foto 34) però al iniciar el flanqueig ens semblava que podríem evitar el què hem fet.
Superat el pas.
 
08:03
00:17
Pedra dreta davant la cinglera al costat d’una gran pedra ajaçada (foto 35) on hem de muntar un ràpel d’uns 22 m fins a un replà de roca.  
08:20
00:02
Sota el ràpel. Pleguem les cordes i les guardem.    
08:22
Des del replà es baixa fàcilment per plaques per arribar a una aresta molt aèria que desistim de fer-la doncs a més a més s’hauria de baixar amb un ràpel i ja es veu que no es podrà equipar. (foto 36) Muntem un ràpel d’uns 30m per flanquejar aquestes crestes afuades per l’esquerra que ens deixarà per sota el coll. De fet, al lloc on muntem el ràpel, si no hi hagués hagut una esllavissada podríem flanquejar l'aresta aèria esmentada ben bé per sota sense haver de baixar tant.  
 
 
     

    

Hem tingut mala sort: Arribats a la bretxa se'ns ha fet fosc i per acabar-ho d'adobar, se'ns ha quedat enganxada la corda pel nus d'unió entre les cordes en una escletxa menuda i estreta. Com que ja era fosc, no hem pogut veure el lloc per on enfilar-se grimpant per poder recuperar-la. Hem estirat una bona estona entre tots tres estirant de valent fins quedar esgotats i canviant de posició del lloc d'estirada, però no hi ha hagut manera.

Hem deixat les motxilles i el material aquí, i hem marxat -flanquejant la creta- per trobar el camí que puja del Pas dels Isards cap a la Bretxa Peita on ens esperava el nostre equip d'avituallament.

Finalment. fem nit a la Bretxa d'en Peyta (2765 m.) (foto 37) Estem ben cansats.