Avui en comencem una de bona: La Travessa dels Pirineus d'est a oest per la cresta divisòria d’aigües nord-sud.

Els dies previs hem hagut d’organitzar una mica la logística:l’equip de suport*, el menjar, el material, els mapes...

En Salvador Fargas* ens ha dut fins a Portbou (foto1) on ens hi esperava el regidor de cultura i esports, en Ferran Pifarré.

Havíem contactat amb ell per telèfon en dies anteriors i va acollir molt bé la nostra iniciativa tot donant-nos facilitats per a tirar-la endavant. Cal dir que al principi quan demanàrem a l’Oficina de Turisme del municipi algú que ens dugués fins al punt de sortida, ens adreçaren a una persona que ens demanava 100 € pel servei, doncs ens digué que era el què cobrava, quan algú li demanava anar a llençar les cendres d’un familiar al Cap de Cervera. No ens acontentàrem i seguirem buscant. Primera que això de pujar amb una barca que va a llençar les cendres d’un difunt semblava un mal averany i segona que ens agradava més trobar algú que no ho fes cobrant, sinó que ja en tingués prou sentint-se  còmplice de l’inici de la nostra aventura. Aquest ha estat el Sr. Ferran (foto2) que ens ha obert l’Oficina de Turisme per obsequiar-nos amb unes samarretes i un pòster de la vila i ens ha fet un escrit testificant que sortíem de la fita 602. El regidor també ens ha buscat un pescador, en Rafael, que manés la seva barqueta vers la Cova Foradada, la Punta del Falcó i la Punta de l'Ocell, per poder arribar al penyassegat i poder-nos-hi enfilar. Punt d'origen i de partida de la peculiar travessa.

 

El trajecte amb la barca (foto3) només ha durat un quart d'hora, però ha estat molt emocionant, estàvem carregats d'il·lusió.

En Rafel (foto 4) ens explicava que temps enrera hi havia hagut qui havia pres mal intentant escalar els cingles, que anéssim amb compte que la roca era molt dolenta.

Ens ha dut fins la Punta de l'Ocell.

Abans de començar la grimpada ens hem banyat al Mediterrani, era freda però feia un dia esplèndid. Som a 5 d'abril de 2004 (foto 5).

  

Jornada 1: Portbou (línia fronterera Meditarrània-França) - Coll de Banyuls
Temps total

Temps parcial

Descripció
fotos
GPS
 
00:00
00:55

Punta de l'Ocell.

Puja dret però tot i dur l’arnés posat  i  les cordes a la motxilla no ens ha calgut de fer-les servir (foto 6).

La vegetació del penya-segat és ben interessant, hi ressalten les plantes crasses autòctones i introduïdes com unes figueres de moro menudes que ocupen els relleixos i escletxes de la roca. L’Albert (foto 7) n’ha volgut tastar el fruit i li han quedat els dits  i els llavis plens de punxes menudíssimes!

 
00:55
00:04
Sortint del penyassegat veiem a mà dreta un rètol-pantallai una mena de refugi abandonat que enlletgeixen el paratge. Les vistes però són molt belles vers la costa i el menut edifici té una situació privilegiada. Disposa d’una cisterna que recull l'aigua de la pluja en bon estat. Un cop a dalt del Puig de Cervera 208 m (foto 8) -el nostre primer cim- hem vist a la banda nord la població homònima (foto 9) i hem trobat la cota 601 al costat del vèrtex geodèsic. Ara caldrà anar seguint el punt més alt del llom de la carena.

01
 00:59
 00:04
Sortint del vèrtex trobem un corriolet per l'esquerra menys fressat que va més per la divisòria i un altra per la dreta. Si es vol fer per fora dels camins cal anar amb pantalons llargs i gruixuts doncs la brolla és molt espinosa: gatosa, argelaga negra, cards, estepa blanca i negra,... nosaltres som molt puristes i tot i que el senderó ens tempta ens hi resistim massa puristes d'entrada-. Només sortir del vèrtex trobem una torre metàl.lica escapçada i després arribem a un collet des d'on surt un caminet vers la banda de Portbou.  
01:03
00:02
Al coll hi arriben uns pins pinyoners i unes altres coníferes fruit de replantacions amb una pista a la dreta que l'agafem uns metres tot deixant-la per anar a unes antenes de telefonia mòbil (foto 10).
02
01:05
00:08

Estem a les antenes, tocant aquestes una estació meteorològica (foto 11)

Tot i que la pista passa molt a prop de la carena no cal agafar-la, un senderó a voltes més definint a voltes menys va seguint per dalt entre parades per ocells i barraques ensorrades.

03
01:13
00:02

Metralladora amb búnquer i dipòsit d’aigua. (foto 12)

Seguim per darrera el dipòsit per baixar directes per monòlit en memòria dels caiguts del bàndol “nacional”.

01:15
00:13

 

Coll de Balitres163 mHi ha un memorial per contrarestar l'anterior- que recorda els 100.000 exiliats que escriviren una trista pàgina de la nostra història, quan fugien de l'avanç de les tropes feixistes. Els esperaven anys difícils. Un menut edicfici (foto 13) de control duaner ens recorda que fa quatre dies que hem desdibuixat les fronteres d'Europa. Casalots malgirbats que fan de segona residència acaben d'esguerrar el paratge. Aquí ens han recollit el material d'escalada i hem tirat carena amunt.

Si ens enfilem per la dreta de l'antic edifici duaner de seguida trobem més restes de la Guerra Civil, forats de trinxeres, i un altra niu de metralladora (foto 14) prop de la cota 600. (foto 15)

01:28
 00:01

Seguim per la divisòria per un sender poc fressat tot i tenir a pocs metres una pista. (foto 16) Més endavant sí que la seguirem uns pocs metres en el lloc on coincideix amb l'arribada de les vinyes de la cara nord a la carena fronterera. Com han conservat les vinyes el catalans del nord! Nosaltres amb el negoci del turisme l’hem perduda gairebé tota la dels costers mediterranis. (foto 17)

 

04
01:29
00:07

Tornem a deixar la pista de seguida per agafar un caminet poc definit per la carena fins a un pujolet des d'on baixem al Coll del Frare. (foto 18)

En aquest coll hi trobem marques de GR i d'un sender marcat de color groc. Hi ha un dipòsit d'aigua metàl·lic verd.

05
01:36
00:14
S'agafa la pista carenera fins a una bifurcació en que es divideix en tres, es pren la del mig, la menys fressada que s'enfila amunt. Les altres dues estan en molt més bon estat, són transitables però un cartell prohibeix la circulació cap a l'esquerra.  
01:50
00:07

Quan arriba a la carena la travessa vers el vessant sud, l'hem de deixar per seguir sense camí per la divisòria. Està molt bruta de brolla. Si hi avancem uns 15 metres trobarem l'entrada d'una mina-cova. Si hi volem entrar haurem de portar llanterna doncs s'endinsa força (foto 19) Si no anem amb pantalons llargs gruixuts aptes per esgarrinxades, i volem avançar el millor serà baixar a la pista que tenim per sota la carena. (foto 20)

 

06
 
Al arribar al punt més alt sortim de la pista per anar a la cota 363 m. A la vessant sud es perllonga vers un coll amb una barraca quadrada ensolsiada i un turonet que mira a Portbou.  
07
01:57
00:08
Coll de la Farella307 m. (foto 21) Cruïlla de 4 pistes i fita 598.Hem anat a treure el cap a una cabana de pedra al costat d'una menuda pedrera (foto 22). Continuem per la pista carenera que avança vers ponent però en poc temps la deixarem per agafar un corriol a mà esquerra que puja per la divisòria entre esqueis. Coincidim amb el recorregut amb marques grogues primes que té el núm. 13

08
02:05
00:20
Dolmen del Coll de la Farella (foto 23) L'alt Empordà és molt ric en construccions megalítiques. Nosaltres només toparem amb aquest humil testimoni com a mostra.El camí va passant d'una banda a l'altre de la divisòria sortejant els esqueis esquitxats de menudes alzines. A la dreta anem gaudint de la vista del greny de Querroig. (foto 24) Quer amb íber vol dir pedra. Recordem altres topònims com Queralt o el Quer Foradat de la nostra geografia.

09
02:25
00:05
Replanet sota el turó del castell. El camí no seguix la divisòria per tant si volem ser-hi fidels l'haurem de deixar i enfilar-nos per fort pendent vers la torre rodona. (foto 25)
10
02:30
00:03

Querroig 636 m. Les ruïnes del Castell de Querroig són molt migrades però curioses, hi resten la base d'una torre rodona i varis llenços baixos de muralles, amb unes finestres d'espitllera.(foto 26) Des d'aquí es gaudeix de bones vistes en vers totes les direccions (foto 27) i es veu per 1r cop Banyuls de la Marenda a la cara nord.

És un punt de confluència de diversos senders, un pal indicador ens informa que hi passen els senders 10, 13 i 17. (foto 28)

Les pedres llueixen uns líquens d'un carabassa intens. La vegetació l'hem trobat tota estassada,estan fent neteja, aclareixen les alzines i tallen la malesa. Sota el castell hi havia un xicot amb una serra mecànica que ja la sentíem brunzir de lluny

 

11
02:33
00:03

Baixem vers el Coll de Querroig on hi ha un pal indicador antic amb els retòls per terra! (foto 29)

Remuntem deixant el camí a mà esquerra vers el greny on hi ha un vèrtex geodèsic. És estranya aquesta ubicació doncs se solen posar sempre en els llocs més alts i visible i sense cap mena de dubte el lloc més distingit seria el cim de Querroig.

02:36
00:08
Puig del Fitó. (637m) (foto 30) (Les Rovires).Vèrtex geodèsic . A la banda nord hi predomina el bruc mentre que a la cara sud hi domina un alzinar jove.
12
02:42
00:06
Baixem sense camí vers un replanet on retrobem la sendera que ens portarà fins a una plana força ampla amb un pal indicador i un plafó (foto 31). Som al Pla del Ras 555 m o Coll de Rumpissa (Coll del Suro en el Mapa Alpina).. Hi passen dels senders 10 i 17. A l'esquerra hi ha una antiga cabana (foto 32) sense sostre i la cota fronterera 597.(foto 33).

13
02:48
00:02
Aquí hi arriba una pista que podem seguir o seguir pel sender fins a un petit turó amb parades per abatre ocells migratoris i barraques ensorrades. (foto 34)
02:50
00:08

Coll del Suro (Pla del Ras en el Mapa Alpina). Hi arriba una pista de muntanya en molt bon estat. Hi veiem una alta antena, una bassa per recollir aigua per l'abeurador que hi ha més en sota al costat de la pista i per a abastar els mitjans aeris, helicòpters, en cas d’incendi. (foto 35) L'any 2004 estassaren tota aquesta zona amb maquinària pesant No veiem gaire clar que facin bona feina aquestes maquinasses, ho trinxen massa tot.

Seguim per pista i pel PR (marques grogues i blanques) que fa petites dreceres seguint millor la divisòria d'aigües.

14
02:58
00:03

Coll de Taravaus

Amb un quart d'hora es pot baixar cap a la font homònima que queda arran de la pista a mà esquerra. És una sorgència de mina, l'abeurador de pedres estava desmanegat el 2004. Les vaques anaven a abeurar-s'hi i ho empastifaven tot i no era recomanable d'agafar aigua, doncs hi havia ensaïmades per aquí i allà. Ara està molt ben restaurada i apariada amb unes parets de pedra seca molt ben resoltes amb un abeurador pel bestiar al costat.(foto 36)

15
03:01
00:08
Seguint amunt trobem dalt d'un turonet una de les poques barraques ben conservades amb la seva teulada o coberta de llosa (foto 37) sota d'aquest en una mena de collet un pal indicador que ens diu que hi ha 11 hores fins a la Jonquera.
16
03:09
00:12
Penya dels Bultos. Per la banda sud a sota es veu el Mas Tarragona. Aquí s'acaba la pista i per la carena caldrà fer servir les mans. Per primera vegada des del mar la carena està envaida pel bosc. Es tracta d'una bosquina mixte d'alzines, aladerns i aurons negres. (foto 38) EL PR passa per la banda nord per sota la carena.
03:21
00:11

Puig de Taravaus (697m.) La Serra de la Balmeta, que queda a mà esquerra, és plena d'antigues feixes.

Baixant del Puig de Taravaus passem per la fita 595 que ha estat renovada. (foto 39) Ara hem anat unint una colla de puigs amb uns petits desnivells.

17
03:32
00:13
Coll dels Empedrats, es tracta d'un coll poc definit. En ell arrenca la Serra de la Balmeta . Ara ja no hi ha bosc sinó una brolla de bàlec. (foto 40)
18
03:45
00:03

Puig d'en Jordà (757m.) Es tracta d'una petita inflexió de la cresta des d'on es veu per 1r cop el monestir romànic de Sant Quirze de Colera. A l'esquerra del puig hi ha un arbre fruiter solitari !. (foto 41)

Des d'aquí fins al Puig del Torn, trobem diversitat de topònims en els diferents mapes consultats.

19
03:48
00:03
Pal indicador ben conservat que ens informa que podem anar per llevant cap a Portbou 2:50h i que el Coll del Teixó ens queda a 727m. Cap a migdia aniríem a Sant Quirze de Colera amb 1:15h i a Vilamaniscle amb 2:45h. Finalment cap a ponent que és la nostra direcció, ens demana 11:20h per arribar a la Jonquera i 1:30h per ser al Coll de Banyuls. (foto 42)
20
03:51
00:07
Puig de la Perdiu (el mapa del ICC l'anomena Puig d'en Jordà) amb un piló de rocs al capdamunt (foto 43) A sota veiem la Torre Grossa (foto 44) i l'estreta Vall de la Balmeta, i per contra la Vall de Sant Quirze més oberta amb els seus plans d'antics conreus. A la cara nord el relleu és molt obert.

03:58
00:11

Estem ara al punt (creuament) on arriba el camí que puja de la Torre Grossa i la Font Jordana. Podem baixar (per després tornar a pujar) per anar a veure la barraca circular amb coberta de pedra apta per a unes 3 persones amb ¼ d'hora (foto 44) De baixada es passa per 3 o 4 arbres fruiters com el Puig d'en Jordà.

La vegetació arbustiva està composta per estepa borrera, bàlec, bruc, esbarzers i aranyoners.

Seguim pel camí de la carena, però com que es decanta vers el vessant sud-oest, el deixem per ser més fidels a la divisòria per anar a passar per la cota poc definida del Puig de les Guilles. Malauradament però, a la baixada -si heu sortit del camí- us les haureu de veure amb les carícies d'un matollar de bruc i estepa blanca.

04:09
00:06
Coll de la Perdiu. (Coll del Torn segons el mapa de l'ICC i de la Guia Alpina). Pal indicador. (foto 45) El camí es bifurca en dos però cap va per la divisòria, caldrà pujar ders el Puig del Torn que queda davant per un herbassar.
04:15
00:02
Puig del Torn. (foto 46) Cota amb poca definició. Al capdamunt una esquena allargassada de roca marca una mica el cimal.
21
04:17
00:06
Coll entre el Puig del Torn i el Puig de la Calma (també anomenat Coll del Torn en alguns mapes)  
22
04:23
00:17

Puig de la Calma (712 m.) Última cota important de la jornada on hi ha les dues úniques alzines grosses del dia - des d'aquí, ja és veu molt bé el Coll de Banyuls. Dalt hi ha 3 piles de rocs en diferents punts que marquen el cim. (foto 4)

El camí va fent llaçades però és força fidel a la cresta divisòria. La vegetació està composta per bruc, bruguerola i caps d'ase.

23
04:40
00:18

Arribem a un trencant que ens dóna dues opcions per arribar al Coll del Torn . (foto 47)

Per proveir-vos d'aigua podeu baixar a la font (Font de la Jaça) que queda a uns 200 metres d'on estem seguint el camí de la dreta. Pel camí hem vist peònies!. Hem pogut omplir les cantimplores. La deu no esta arreglada i costa una mica de recollir l'aigua si no es porta un got. Unes boniques falgueres i uns trèmols assenyalen el lloc precís de la font.

A partir d'aquí el camí passa per la vessant sud una mica desviat de la cresta, si decidiu fer-la és una mica entretinguda per la vegetació i el rocam.(foto 48)

A sota de la cresta i a sobre del camí totbaixant trobareu un parell aixoplucs naturals aprofitables en cas de mal temps. (foto 49)

Coll de Vallfreda. Hi passem abans de pujar l'últim turó de la jornada.

24
04:58
00:07
Puig de les Forques 409 m (És lúltim turó ben definit abans del Coll de Banyuls.) S'hi arriba per una pista només apte per a 4x4 (foto 50) Seguim per la pista avall, i abans d'arribar al coll, trobem una cabana ensorrada a mà esquerra i la fita fronterera 592.
25
05:05

Coll de Banyuls 364m Hi ha la fita 591. El travessa una carretera asfaltada.

Allí mateix, a la banda sud del Coll de Banyuls, hi ha un refugi lliure per poder-hi dormir.Un refugi arranjat el 1994 ens pot ser molt útil.(foto 51)

26
  
    (8 puigs, 1175 m de pujada, 14 Km)
 

  

El camí d'avui ha estat esquitxat d'orquídies i narcisos (foto 52) La primavera està traient el cap. Les vistes des de la carena són molt bones: El Cap de Creus, la Badia de Roses, Banyuls...

Hem trigat 7 hores a arribar al Coll de Banyuls comptant-hi les parades- Aquí ens hi esperava en Pere Jordi de Vilamaniscle (foto 53) amb les motxilles. Demà serà molt més dur. Haurem d'arrossegar tota la impedimenta i hi ha un bon desnivell.

L'interior del refugi és acollidor.(foto 54)