Fent Memòria

Arribant al sostre del Pirineu, des de l'Aneto, mirem enrere per recordar el moment, les motivacions, les circumstàncies que ens mogueren a iniciar aquesta empresa.

Al setembre de 2004, acampats al Llac d'Espingo a 1900 m, una vintena d'apassionats per la muntanya asseguts fent un rodal al costat de les tendes fèiem memòria de quin era el cim que havíem compartit per 1a vegada. El grup era molt bigarrat pel que fa a l'edat i a la procedència: Sant Celoni, Barcelona, Roquetes, Santa Coloma de Farners,… la muntanya ens havia anat fent trobadissos en diferents moments de les nostres vides i ara ens havíem aplegat per fer l'últim 3000 que li quedava per pujar al Joan: "El Gran Quayrat".

Mentre pujàvem el cim que esdevenia la cirereta de completar els gegants del Pirineu, l'Albert li qüestionà: -"Bé, i a partir d'ara què?" La gent de muntanya som insaciables en el nostre amor pels cims, quan assolim una fita ja ens torna a picar el cuc d'un altre objectiu que ens permeti reviure la sensació de plenitud i els moments de felicitat que aquesta activitat ens aporta. Som addictes a un beuratge que està fet de natura, esforç, amistat, descoberta,...

Fou aleshores quan sorgí la idea de resseguir tot el Pireneu per la gropa del cavall seguint la gesta de Louis Audoubert*, començant pel Mediterrani i avançant vers l'Atlàntic sempre per la línia divisòria d'aigües. El 2004 fou un any significatiu en les nostres històries a muntanya: Joan va trepitjar el cim del seu últim 3000, i Albert faconseguia el cim d'un 8000, el Shisha Pangma! i iniciàrem la nostra Gran Travessa dels Pirineus

Des d'aleshores, cada estiu i al marge de les escapades als Alps i a altres racons de la Península hem dedicat uns dies per a avançar en el nostre repte particular.

Certament que no imaginàvem la complexitat i la duresa de l'empresa: Les distàncies, el pes, les dificultats tècniques, els avituallaments, la meteorologia, la manca de ressenyes detallades,... Precisament fou aquest últim element el que ens impulsà a deixar constància escrita de la nostra aventura, perquè si mai algú li vingués al cap la pregunta: I a partir d'ara què? pogués tenir a mà una eina que els ajudés a imaginar l'abast del somni que voldrien fer realitat.

Per a nosaltres, el somni continua, però ara que ja hem enllestit aquest primer tram català Mediterrani-Aneto, que és més de la meitat -i sense seguretat de poder assolir en tota la seva plenitud aquest segon tram que queda- us podem ben assegurar que és un dels grans reptes que tot bon alpinista pot donar-se. A més a més té el gran al.licient, que de moment només la cordada d'en Louis Aoudoubert i en Guy Panozzo -i que segons ens va manifestar en la visita que li vàrem fer a Tolosa de Llengadoc (Occitània)- ningú més encara ha completat els 750 quilòmetres de carena pirinenca**.

Vinga, que encara ens podeu passar al davant! Ja veieu que nosaltres l'anem acomplint mica en mica. Si us hi atreviu, us adonareu que els de la primera tirada van aconseguir una gran gesta que romandrà impresa en la història del nostre pirineisme.

Per aconseguir ressenayr els 420 Km d'aquesta primera meitat catalana de cresta (Mediterrani-Aneto), hem invertit 4 estius, quatre parells de botes cadascún, 4 codes dobles d'escalada, 1 bobina de 100m de cinta plana per a ràpels, 3200 Km amb vehicle, ...

Ànims i a gaudir de la muntanya!!

 

 

* Aquesta aventura inicial d'Audoubert està recollida en el llibre "La Gran Travessa dels Pirineus" editat en català per l'Editorial Joventut ('95), llibre fotogràfic que havíem estat fullejant.

** Això també va quedar recollit en un article que va publicar la revista Desnivel l'agost del 2008 (un Especial Pirineos), en el qual hi ha una entrevista a Louis Audoubert.